mEmBrEs desORDENATS

desÓRDENES es el orden desORDENADO, el caos a las ÓRDENES del ORDEN, es un infinito puzzle de realidades no ORDENadas
MeMbRES

Javier Fernández

Miembro y fundador. Formado en Pokhara Teatral, ha dedicado gran parte de su vida al mundo de la farándula. No sabemos qué edad tiene, ni de qué planeta procede. Un gentleman en toda regla, el Indiana Jones del siglo XXI

Es una caricaturta de mí mismo. Podríamos decir muchas más cosas mías de este estilo, o inventarlas. Esto, a nivel de psicología se suele hacer. Por ejemplo: Si fueras una estilográfica qué serías. Ya ves.
A mi no me habléis de culebrones, huyo de la complicación. Básicamente soy una persona honesta, sensible, abierta de mente, y que lo huele todo, todo, todo lo que cae en mis manos, pero sólo si es nuevo, nunca olería un libro viejo. Soy una persona que tiene una capacidad innata de captar a los otros, una especie de intuición pre-humana y creo que eso me puede servir de algo…

Saruk Salvatore


Miembro y fundadora. Formada en Pokhara Teatral. Viste de negro. Le ofrecieron un papel en Matrix, pero Keanu Reeves se acojonó, y es que algunos la llaman la shériff de la Floresta. Nunca sabes con qué respuesta te va a soprender… cuidado, es peligrosa

No sé d’on vé aquesta fama de dura, en realitat sóc una figa-flor, una floreta del camp, un tros de pa, un ésser amorós i franc. I no sé dir mentides. I si el Keanu Reeves no em va agafar per Matrix, és perquè em vaig negar a portar aquella gabardina de la Trinity que se m’enganxava amb els decorats.

Per afegir alguna cosa, us diré que sempre m’ha entusiasmat tot el relatiu a l’art. He fet escultura, pintura, ceràmica, fotografia, música, teatre… de fet, em dedico al disseny gràfic. Nens, em puc fer publicitat ja posats?… no, diuen que no em deixen…

Josep Cosials

Membre i fundador. Format a l’escola Pokhara Teatral. Malgrat la seva joventut, es queixa més que els jubilats. Per compensar-ho repeteix el verb empotrar 5 cops al dia, intentant contagiar el seu suposat vitalisme als que l’envolten. Sempre porta un finiquito a mà

¡Despedido! No és cert, jo no em queixo mai, és més, no hi ha assaig en el que no se m’escapa un somriure quan no toca… i seeeeeempre el Jorge em mira amb cara d’indignat i comença amb un “Es que, es que…”.  Sí, sóc una mica risitas. Per alguna cosa serà, suposo que això del teatre em té pres i captivat, ensimismat, empotrat… uix, un altre cop.

Iolanda Martí 


Membre i fundadora. Formada a l’escola Pokhara Teatral. Des del primer dia ja va mostrar grans aptituds com a hippie consolidada. L’alcalde li va donar la Clau de Barcelona en honor als festivals que es fot pel barri de Gràcia. No us refieu d’aquest somriure angelical, doncs és exigent amb tots els textos, fins i tot amb les cartes de menú dels restaurants. El seu blog-cv és http://iolandamartiactriu.blogspot.com/

Si, estic d’acord, tot i que em molesta, sóc una hippy consolidada i m’agraden els tius amb pareo. Des de que conec al Ramon la meva vida s’ha revolucionat, surto més al facebook que les meves filles. La meva vida va en ascendent i, a sobre, m’ha donat per fer escalada. Tinc un somriure amb un reflexe que deixa per terra qualsevol focus d’esenari, els meus ulls verds són dos miralls lluents, tinc una empenta positiva que cuantos quisieran i una capacitat de viure el present i… bé, veieu també que no tengo abuela…

Mireia Tejedor 


Membre i fundadora. Formada a l’escola Pokhara Teatral. La princesa del grup, és capaç d’hipnotitzar a qualsevol amb el seu accent badaloní. Ha viatjat més que ningú, i és que piles no li falten. Cada tarda abandona el despatx i els congelats de peix per a esdevindre la sireneta dels escenaris

Soc capaç de posar en cintura a qualsevol home que passi, deixa’t estar de peixos, sóc una puta sargento, sóc una princesa con dotes de mando, que me pongan una ranita delante que se va a enterar ;-). Fora bromes, en relitat tinc un cor que no m’hi cap, considerant lo petiteta que sóc, i si he de dir alguna cosa que em caracteritzi de veritat, és que a mi, el que més m’agrada, més que les sardines, és viatjar. Ah! I que vaig sempre molt pulideta i arrecladeta,  cago en tot!

Ian Hogarth


Membre i fumador. Format a l’escola Pokhara Teatral. Wikipedia Man, el seu cervell és més potent que un processador pentium 4.82. La autèntica subversió de la companyia, el desORDRE personififcat… El seu blog personal és lovethebomb.wordpress.com

Aquest pentium no ha existit mai! Ostia! Ei… ara us veig a tots plegats així, calladets, esperant alguna ocurrència… crec quel li caig malament a la gran majoria de la companyia, de la resta tinc sospites. I això que jo no sóc capaç de matar ni a una mosca. M’agrada la ciència, de fet m’entusiasma, però que tampoc em prenguin el pèl inventant-se universos paral·lels ni d’altres mandangues. Tinc una veu que acollona, però sóc supersupersensibledelaostia. Intel·ligent també, per suposat. Diuen que tinc el nivell intelectual més alt del grup. Això és perque els meus ancestres son uns marsupials australians molt exòtics.

Ramón Marcet 


Membre i fundador. Format a l’escola Pokhara Teatral. Ex membre dels castellers de Vilanova, dels trabucaires de Sant Elm i dels sardaners de Montriguerola, tot un 4×4. Alguns li diuen l’Spiderman del teatre, i és que el nostre Mcgiver és capaç d’escalar Montserrat amb un braç i preparar una foguera sense branquillons i fullaraca

És cert, la fullaraca em posa, quan veig fullaraca em despiloto i em poso un pareo, sóc un home de moscatell i de pareo, i si me’l trec millor que si me’l poso. Sóc d’aquells que parlen de xibari i xerinola i de que ens ho passarem d’allò més bé.
Eeei… Algú pot dir alguna cosa bona a favor meu, si us plau? – si.. diuen que sóc el xispes, el que passa la maria…. ara diuen que li dono un toque de fusta al grup… no, de ratafia… ara diuen que de hierbas… Això es tot el positiu que podeu dir de mi? Al menys tinc la furgo, collons!

Jorge Rodríguez


Membre i regidor del projecte Guerres perdudes. Format a Pokhara Teatral i músic consolidat, no neteja el seu pis des del 89. També conegut com Shadowman, l’home espiral, té el récord Guinness de beure guiness y de menjades de coco y ratllades mentals. Tot un prodigi de la humanitat

Me han puesto a parir. ¿Qué debería hacer? Pues automáticamente me declaro culpable de todos los cargos. Aunque con una corrección: Cuando tengo plan, sí que limpio la casa. Que qué es lo de Shadowman? Es mi alter ego justiciero. De las rayadas mentales por supuesto también me declaro culpable. Hostia, me siento culpable por haber dicho todo esto, pero es que no es tan fácil…

CoL.LaborAdoRs

David Olivart 

Amic, coautor i director del projecte Guerres perdudes. Més de 15 anys corrents pels escenaris, va néixer amb la batuta a la mà. Psicòleg i pedagog, dedica el seu temps lliure a la companyia. No fa res, només assegura que tots facin el que toca i  que ningú hi toqui. El fitxatge de l’any.

Lluís Gil

Col·laborador i salvador del nostre primer projecte. Creua l’oceà Atlàntic com qui va a comprar el pa. És un mariner audaç i valent, com el Popeye però en guapo. Si no fós per ell, estariem perduts en la maror de l’obra inconclusa. Sap navegar contra corrent i té una veu… com de dolent…


Anuncios
comentarios
  1. Ramon dice:

    Eiiii, molt wapo el blog….. ara a millorar-lo….

  2. Javier dice:

    Mi ideario es coger el orden y la realidad cotidiana y enjuagarla en un punto de vista diferente y provocar en el espectador unos instantes de desordenes y caos mentales para conseguir que experimente una realidad nueva, con lo que pueda percibir un orden dentro del caos y un caos dentro del orden

  3. Javier Fernandez Granell dice:

    Alguien que no sea pintor se ha fijado de que color son los troncos de los arboles… Existe un orden en que surgen las ramas de un arbol?Nuestra guia es intentar a traves de las artes escenicas que las personas puedan apreciar una circunstancia,situacion, experiencia… desde un punto de vista que no es el habitual y de esta forma fomentar una mente, una vision mas amplia de la realidad especialmente la cotidiana, sea a traves de la forma como en el fondo.

  4. La parelleta de gracia dice:

    Eii tiuu, molt bo, et superes cada dia, això si que és un desordre mental i quasi un “flujo marginal”….jajajaja

  5. Alba dice:

    Acabo de descobrir el blog.
    G E N I A L!!!!! quina enveja sana que hem feu!!!!!!
    Us anire seguint per aqui. Molt bons els perfils!

    un peto molt fort i GOOD LUCK!!!!

    Alba.

  6. maria dice:

    Qué???? Yo centrada??? yo paciente? estarais hablando de otra mi omonima, verdad??????
    feliz semana santa

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s